El president del Banc d’Aliments rep el guardó Solidaritat que atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya i en el seu discurs d’agraïment deixa anar una dada que fa pensar: el 25% dels infants que neixen a Catalunya, un de cada quatre, ho fa en el llindar de la pobresa o per sota.
El dia següent, llegeixo a la premsa la xifra de persones dependents que encara no han pogut rebre ajuts públics: 54.627 persones. Una notícia que es complementa amb una altra dada: 17.374, que són les persones que han mort sense arribar a percebre l’ajut que els pertocava per llei.
És clar que el nostre país és el país de l’anunci de l’Estrella Damm. Un país magnífic de creadors, emprenedors, pensadors i genis. Però també és un país ocupat i espoliat; un país que no té eines polítiques pròpies sobiranes per combatre la crisi i que no pot dedicar tot allò que caldria a cohesionar i enfortir la societat catalana en aquests temps difícils.
No donarem la raó als qui diuen que en temps de crisi cal pensar més en els de casa que els de fora perquè ens cal refermar que una i altra política són necessàries i complementàries. Però ens cal afinar molt, més que mai, l’ús i el sentit dels diners públics en el camp de la cooperació.
És en aquest marc que cal situar i entendre el repte de la cooperació i de l’educació per al desenvolupament. Polítiques necessàries a qualsevol país del món que ara, avui i aquí s’han de desenvolupar amb encert, responsabilitat, eficàcia i eficiència.
No som un país ric, ens costarà tornar a ser un país pròsper i per això ens cal dibuixar i caracteritzar amb encert quin és el paper de la cooperació catalana. Hi ha feines, projectes i escenaris on la cooperació catalana només repeteix, en petit, esquemes i models que ja fan possible altres cooperacions del món.
L’evident reducció i racionalització dels pressupostos de cooperació ens ha de portar a l’especialització i significar l’AOD catalana. Proposem que aquesta especialització passi per la promoció, el coneixement i el reconeixement dels drets humans de tercera generació: els drets col·lectius.
Una cooperació acurada, artesana i conscient que el repte principal del segle XXI és mantenir, al Nord i al Sud, la diversitat política, cultural i lingüística del planeta. Una transformació social que va en contra de les dinàmiques postmodernes d’homogeneïtzació i d’oblit dels col·lectius més febles.
Les mateixes que ens cal combatre per lluitar contra la pobresa a casa nostra. /font
Víctor Terradellas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada