dilluns, 14 de febrer del 2011

El codesenvolupament: la suma de cooperació i immigració























Amb la voluntat de combinar dos aspectes, la cooperació internacional i la immigració, apareix un concepte relativament nou en el món de la cooperació, el codesenvolupament.

Entre les ONG dedicades a la cooperació, entre els ajuntament i entre entitats de col·lectius immigrants, el codesenvolupament és una paraula molt repetida, però que en ocasions no té el mateix significat per tothom i planteja dubtes respecte la seva definició. El codesenvolupament és també cooperació internacional? Qui promou el codesenvolupament? Pot ser també una eina per a la integració social, al Sud i al Nord?

Introducció

De la mateixa manera que la immigració és un fenomen relativament nou i que ha crescut en molts pocs anys, el codesenvolupament també és un concepte cada cop més present en el discurs de moltes entitats i administracions públiques, alhora que també s’ha fet un lloc entre els tipus projectes que es desenvolupen. No obstant, tot i el ràpid procés per adoptar aquest concepte i desenvolupar accions i projectes etiquetats com a “codesenvolupament”, no existeix una definició clara, conjunta i consensuada d’aquest terme a nivell teòric, ni a nivell pràctic.

Origen del concepte

El codesenvolupament és un concepte recent. Va sorgir de la mà del conegut sociòleg francès Sami Naïr entre els anys 1997 i 1999. Aquest autor concebia el codesenvolupament, principalment, com una eina per frenar els fluxos migratoris del moment. Així doncs, era convenient reflexionar sobre les causes de fons del moviment migratori i actuar especialment en els països d’origen. En aquest sentit, calia afavorir un desenvolupament humà i sostenible dels països empobrits per guanyar major estabilitat a nivell social, polític, econòmic… i posteriorment, poder gestionar i controlar els fluxos migratoris. Un element novedós era el paper principal de les persones immigrades en aquest procés, invertint així la concepció problemàtica de la immigració, freqüentment associada a la pobresa o la exclusió, i demostrant que la immigració pot contribuir a la millora i al desenvolupament social.

Però han passat ja prop d’una dècada i el context migratori ha variat. Entre diversos factors, actualment es comença a valorar i analitzar el fort impacte que suposen les remeses, tant pel volum econòmic que representen com també pel potencial de millora pels països d’origen. Per altra banda, es confirma la idea que no existeix una relació causal o directa entre immigració i desenvolupament, ja sigui al Nord com al Sud.


L’objectiu: La transformació social al Sud i al Nord, cooperació i inclusió social
Davant d’aquesta nova realitat, el concepte de codesenvolupament aprofundeix més en les dues dinàmiques bàsiques:
  • La cooperació: Es creen projectes que promouen el desenvolupament de països empobrits, principalment des dels municipis, amb el suport de persones molt coneixedores de les seves realitats.
  • La integració: A través de la implicació de persones immigrades en el desenvolupament de les seves comunitats d’origen, es fomenta la integració social d’aquests col·lectius ja que es guanyen espais de comunicació amb l’administració local i es fan visibles socialment com agents de canvi, el què també permet sensibilitzar la societat d’acollida.
Així doncs, el codesenvolupament cerca l’objectiu de la transformació social a dues bandes. Al Sud amb el foment del desenvolupament humà i sostenible; i al Nord, amb la integració social de la nova ciutadania, entenent-la com un procés que implica tant a immigrants com autòctons. Així doncs, es genera un benefici mutu o un cercle virtuós: Si augmenta la immigració i es treballa per mantenir i desenvolupar els seus vincles amb les societats d’origen, això facilitarà la inclusió social i la sensibilització de la resta de societat de destí a través de la visibilització i el reconeixement del seu paper com agents de desenvolupament social.























Les dimensions del codesenvolupament

Si desgranem una mica més el concepte de codesenvolupament podem trobar-hi 3 dimensions fonamentals que caracteritzen aquest concepte:
  • La cooperació i la transnacionalitat: El codesenvolupament pretén fomentar les iniciatives emprenedores dels col·lectius estrangers envers a les seves comunitats d’origen a través de suport i formació, alhora que es dóna suport a les xarxes i vincles transnacionals entre col·lectius del Nord i el Sud.
  • La ciutadania i la participació: El codesenvolupament contribueix a la organització de les persones immigrades a través d’entitats o col·lectius, ja sigui en entitats pròpies o mixtes, de manera que es fomenta l’empoderament d’aquestes persones reconeixent la seva participació en la vida social com a agents i interlocutors, i per tant, reconeixent també la seva capacitat de decisió.
  • La integració: El codesenvolupament ha d’anar associar al foment de la protecció de drets de les persones immigrades i al treball per la seva inclusió social.
El codesenvolupament a la pràctica
Existeixen diversos tipus de projectes que es poden considerar com a projectes de codesenvolupament, malgrat no existeixi encara una definició unitària. Són diversos els bons exemples d’ONG, entitats d’immigrants i administracions locals que han fet projectes en aquesta línia. Entre aquestes iniciatives, trobem accions com ara:
Projectes socials situats a les societats d’origen, que es nodreixen de remeses comunitàries i el suport de les administracions públiques, ja siguin en el mateix origen o en destí.
  • Projectes de mediació i participació dels col·lectius immigrants a les societats de desti per tal de crear projectes de desenvolupament a les societats d’origen, amb el suport d’entitats i administracions del Nord
  • Projectes de desenvolupament comunitari en comunitats afectades per la migració
  • Projectes de formació concreta per a persones immigrades en situació d¡estada temporal (o contingents) durant la seva estada en les societats de destí i relacionada amb activitats a desenvolupar quan es retorni.
  • Projectes de suport a persones i col·lectius emprenedors (microcrèdits)
  • Propostes per extreure el màxim benefici de les remeses com ara oferir assessorament per invertir productivament
  • Altres projectes que es basen en major mesura en l’experiència, com poden ser els projectes per enfortir l’associacionisme als països d’origen o el foment de la integració i participació dels immigrants en les societats de destí.
Una visió crítica sobre el codesenvolupament
Entenent que el codesenvolupament és una bona eina pel desenvolupament social al Sud i per la inclusió social al Nord, entre les entitats de cooperació internacional federades de Catalunya, a través de la FCONGD, apareixen alguns dubtes que qüestionen aquest concepte. Malgrat que no s’ha donat un debat específic i concret sobre el codesenvolupament, sí que podem trobar alguns acords i dels quals se’n deriva una lectura crítica d’aquest concepte.

La manca de definició clara i precisa del concepte provoca diverses problemàtiques. En primer lloc, algunes iniciatives s’anomenin codesenvolupament només pel fet d’incorporar d’alguna manera persones d’origen estranger. Per tant sota aquest indefinit paraigües s’hi agrupen iniciatives que no tenen en compte els criteris bàsics del codesenvolupament.

Seguint aquesta línia, i en segon lloc, també és possible preguntar-se si la cooperació actual és ja una acció de codesenvolupament. Cal tenir en compte que la cooperació no és una acció unilateral sinó que sempre hi ha una contrapart local al Sud. En aquest sentit, l’actual cooperació ja estableix xarxes entre el Sud i el Nord, i en ocasions també entre dues parts del Sud. Per tant, caldria definir si això es considera també codesenvolupament.

En tercer lloc, ens trobem de nou que es sol·licita a les persones immigrants un sobreesforç que normalment no es demana a la població majoritària. En el cas del col·lectiu immigrant, a més d’haver de superar els dificultosos requeriments de les legislacions d’estrangeria, a més de no tenir reconeguts molts drets fonamentals i ser objectes de discriminacions social tant a nivell social i també institucionals, i vivint en un major risc de vulneració social, se’ls demana a més ser actius, emprenedors i participatius en una societat que en masses ocasions no reconeix els seus drets i que massa sovint adopta discursos utilitaris de la immigració i fins i tot contraris.

En quart lloc, també és oportú interrogar-se sobre quines són les necessitats i els interessos dels col·lectius d’immigrants. En masses ocasions no es coneixen prou bé les inquietuds d’aquestes persones i es parla en nom del col·lectiu sense incorporar la seves aportacions.

En cinquè lloc, garantir coherència política en les actuacions de les administracions públiques és fonamental. No té sentit invertir ni impulsar projectes de codesenvolupament que aposten per un discurs i unes actuacions a favor del desenvolupament humà sostenible al Sud i per la integració i enriquiment cultural al Nord; quan en altres nivells, des de l’àmbit econòmic, des de l’àmbit de les relacions comercials i acords empreserials fins a les relacions polítiques, socials o mediambientals, no existeix aquest mateix discurs, sinó un altre, en ocasions, totalment oposat, primant els interessos econòmics per sobre el benestar humà.

Finalment, caldria plantejar si dins la classificació de codesenvolupament hi ha la possibilitat de desenvolupar accions enfocades només en una de les tres dimensions plantejades -el desenvolupament i la trasnacionalitat; la ciutadania i la participacó; i la integració-, o bé és imprescindible treballar tots tres aspectes en la meteixa mesura i profunditat per poder considerar una actuació com codesenvolupmanet.

Conclusió 

Un cop més degut a la manca de definició i concreció, trobem actualment postures i opinions diverses d’entitats i organismes (de les ONG fins les administracions públiques). Per uns, cal primar la cooperació al desenvolupament, però per altres, la promoció al desenvolupament humà al Sud és un element secundari davant la oportunitat de treballar per la inclusió social de la immigració al Nord i pel reconeixement per part de la població majoritària.

Article elaborat a partir de les idees exposades durant la conferència i taula rodona “Com activar positivament la relació migració i desenvolupament”, a càrrec de Rafael Grassa, en el marc de les jornades “Per una gestió dels fluxos migratoris responsable i coordinada amb el desenvolupament dels països d’origen”, organitzada per l’IEMed.

(font)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada