Els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni

L’any 2000, l’ONU va aprovar la Declaració del Mil•leni, amb la qual 191 països de tot el món es van comprometre a complir 8 objectius, com a primer pas per reduir la pobresa extrema a la meitat l’any 2015.

                                                            Malgrat això, si seguim amb la tendència actual, la majoria d’aquests objectius no s’aconseguiran.

Avui, 925 milions de persones pateixen fam, més que l’any 2000. Com és possible? Perquè alguns governs han complert o estan treballant en les seves promeses, però altres no. Malauradament, s’hi han afegit problemes nous: els efectes del canvi climàtic, l’increment dels preus dels aliments i la crisi econòmica mundial.

Ha arribat el moment de deixar les bones intencions i passar als fets. Si la Unió Europea vol tenir un paper internacional rellevant, cal que lideri aquest procés. Per això, és necessari que adopti, el més aviat possible, una posició comuna ambiciosa, que li permeti influir abans i durant la Cimera de Nacions Unides, demostrant el compromís del Tractat de Lisboa en la lluita contra la pobresa.

Llistat d'Objectius

Objectiu 1: Eradicar la pobresa extrema i la fam.

1 de cada 6 persones passa fam. Més de 1.400 milions de persones viuen amb menys d’1 euro diari.

Fita 1. Reduir a la meitat el percentatge de persones amb ingressos inferiors a un dòlar al dia.

Fita 2. Reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam.

Objectiu 2: Aconseguir l’ensenyament primari universal.

1 de cada 10 nens i nenes en edat de fer primària no han trepitjat mai una escola. Són 72 milions al món, més de la meitat a l’Àfrica Subsahariana.

Fita 3. Vetllar perquè tots els nens i nenes puguin acabar el cicle complet d’ensenyament primari.

Objectiu 3: Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de les dones.

En més de 100 països encara hi ha més nens que nenes a les escoles. Lse dones de tot el món empobrit són les més afectades per les crisis.

Fita 4. Eliminar les desigualtats entre els gèneres en l’ensenyament primari i secundari, preferiblement per a l’any 2005, i a tots els nivells de l’ensenyament per a l’any 2015.

Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil.

9 milions de nens van morir l’any passat per causes fàcilment tractables o que es podien preveure, com la diarrea. Només per la crisi econòmica han mort 50.000 nenes més a l’Àfrica.
Fita 5. Reduir en dues terceres parts, entre el 1990 i el 2015, la mortalitat dels nens i nenes menors de 5 anys.

Objectiu 5: Millorar la salut materna.

1.000 dones moren cada dia durant l’embaràs o el part per manca d’assistència sanitària bàsica gratuïta. A Burkina Faso, una cesària costa el 138% dels ingressos anuals d’una família mitjana.

Fita 6: Reduir en tres quartes parts, entre el 1990 i el 2015, la mortalitat materna.

Objectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties.

Prop d’un milió de persones moren com a conseqüència de la malària cada any: el 95% hi vivia a l’Àfrica subsahariana, i la majoria eren nens menors de 5 anys.

Fita 7. Aturar i començar a reduir, l’any 2015, la propagació del VIH/SIDA.

Fita 8. Aturar i començar a reduir, l’any 2015, la incidència del paludisme i altres malalties greus.

Objectiu 7: Garantir la sostenibilitat del medi ambient.

L’any passat, a Copenhaguen, es va perdre l’oportunitat de frenar l’agressió que suposen les emissions de carboni, i els governs estan regatejant els diners que són urgents per prevenir nous desastres climàtics.

Fita 9. Incorporar els principis de desenvolupament sostenible en les polítiques i els programes nacionals i invertir la pèrdua de recursos del medi ambient.

Fita 10. Reduir a la meitat el percentatge de persones que no tenen accés a l’aigua potable.

Fita 11. Millorar considerablement, per l’any 2020, la vida de, com a mínim, 100 milions d’habitants de barris marginals.

Objectiu 8: Fomentar una Aliança Mundial pel Desenvolupament.

Les fites de l’ ODM 8 reclamen més ajuda dels països rics, menys deute per als països pobres i més coherència en les polítiques internacionals i nacionals. L’any 2009, els únics països que van assolir la fita del 0,7% van ser Dinamarca, Luxemburg, Noruega, Països Baixos i Suècia.

Fita 12. Desenvolupar encara més un sistema comercial i financer obert, basat en normes, previsible i no discriminatori. Això inclou el compromís d’aconseguir una bona gestió dels assumptes públics, el desenvolupament i la reducció de la pobresa a cada país i en l’àmbit internacional.

Fita 13. Atendre les necessitats especials dels països menys avançats.

Fita 14. Atendre les necessitats especials dels països en vies de desenvolupament sense litoral i dels petits estats insulars en desenvolupament.

Fita 15. Afrontar de manera general els problemes del deute dels països en vies de desenvolupament amb mesures nacionals i internacionals per tal que el deute sigui sostenible a llarg termini.

Fita 16. En cooperació amb els països en desenvolupament, elaborar i aplicar estratègies que proporcionin als joves un treball digne i productiu.

Fita 17. En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials en els països en desenvolupament.

Fita 18. En col•laboració amb el sector privat, vetllar perquè es puguin aprofitar els beneficis de les noves tecnologies, en particular, els de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.
(font)
(font)