• Combatre l'exclusió social i financera
• Crear llocs de treball.
L'objectiu del microcrèdit és ajudar a persones en situació de pobresa i marginació perquè puguin desenvolupar projectes ètics d'autoocupació que els permetin, amb el temps, obtenir una font regular d'ingressos.
Característiques del microcrèdit
Els avals i les garanties exigides per les entitats financeres tradicionals acostumen a ser la prinicpal barrera d'accés al crèdit per moltes persones. Els microcrèdits es poden concedir sense cap aval o simplement amb avals de caràcter tècnic o personal i no patrimonial.
Els microcrèdits es dediquen a la inversió, projectes d'autoocupació i no al consum.
Qui en pot demanar?
Qualsevol persona amb un projecte d'autoocupació ètic i econòmicament viable que no tingui avals ni garanties patrimonials
Taxa de devolució dels microcrèdits
La taxa d'impagats sol ser molt baixa, per diferents motius:
• Abans d'atorgar el crèdit i conjuntament amb l'avaluació ètica, es duen a terme estudis de viabilitat econòmica de l'activitat a finançar.
• Una vegada atorgat el crèdit hi ha un assessorament tècnic constant i un seguiment del projecte.
A més l'acceptació del compromís quan es rep un microcrèdit acostuma a fer incrementar la confiança i l'autoestima de la persona.
(Font)
Microcrèdit
Els microcrèdits són menuts préstecs realitzats a prestataris massa pobres com perquè els concedisquen un préstec en un banc tradicional. Els microcrèdits possibiliten, especialment en països en vies de desenvolupament, que moltes persones sense recursos puguen finançar projectes laborals pel seu compte que els revertisquen uns ingressos. El microcrèdit és la part essencial del camp del microfinançament, dins del que es troben altres serveis tals com els microsegurs, estalvis o altres.
El concepte de microcrèdit nasqué com a proposta del catedràtic d'economia i Premi Nobel de la Pau Muhammad Yunus, que començà a lluitar contra la pobresa el 1974 veient les carències que patia la població de Bangla Desh, el seu país natal i un dels més pobres del món. Yunus descobrí que un petit préstec podia produir un canvi substancial en les possibilitats d'algú sense altres recursos per sobreviure. El primer préstec que donà foren 27 dòlars per una dona que feia mobles de bambú per vendre i dels que vivien ella i la seva família. Un banc tradicional mai li hagués concedit aquest préstec ja que consideraven que el risc de què no fos retornat era molt alt.
El 1976, Yunus fundà el Grameen Bank per donar microcrèdits als més necessitats de Bangla Desh. Des de llavors, aquest banc ha concedit més de tres mil milions de dòlars en préstecs a 2'4 milions de prestataris. Per assegurar-se la devolució dels préstecs, el banc utilitza un sistema de "grups de solidaritat": petits grups sol•liciten préstecs en conjunt i tots ells són responsables de la devolució del capital. Si els diners no són retornats, a cap d'ells li tornarà a ser concedit cap més préstec. A mesura que el banc ha anat creixent, ha desenvolupat altres sistemes alternatius de crèdit per als més necessitats, així doncs, ofereix préstecs per l'habitatge, finançament de projectes de risc, projectes tèxtils, de pesca i altres activitats.
L'èxit d'aquest model inspirà esforços similars en altres països en vies de desenvolupament, i fins i tot en països industrialitzats com els Estats Units. Molts d'aquests projectes emulen l'èmfasi de Yunus en què els prestataris siguin dones. Gairebé el 95 per cent dels préstecs del Grameen Bank són concedits a dones, que pateixen de manera més pronunciada la pobresa i que es considera que és més probable que reverteixin els seus guanys a les necessitats de tota la família.
El Banc Mundial estima que existeixen unes 7.000 institucions microfinanceres donant servei a uns 16 milions de persones en països en desenvolupament.
Tot i això, el moviment dels microcrèdits ha rebut certes crítiques dels qui pensen que alguns programes de préstec tenen interessos massa elevats. A més, hi ha la preocupació de què els fons que s'utilitzen per als microcrèdits es derivin d'altres fons necessaris com ara la sanitat, programes d'abastiment d'aigua o educatius. També s'ha criticat la incapacitat d'ajudar als més pobres entre els pobres o la dependència que es genera cap als microcrèdits.
Les Nacions Unides han declarat el 2005 com l'Any Internacional del Microcrèd.
(Fon)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada