La Salut com a dret humà

Tots els drets humans són universals, indivisibles i interdependents i estan relacionats entre si. Sens dubte, la vida és el bé més preuat de tot ésser humà, i per això no sorprèn que el dret a existir sigui el primer i més bàsic de tots els drets humans reconeguts. També es reconeix el dret a un estàndard de vida adequat i en relació a aquests dos drets, el dret a la vida i el dret a un estàndard de vida adequat, la Comunitat Internacional ha distingit la salut com un bé jurídic autònom, és a dir, que mereix una protecció independent de la que possibilita la protecció indirecta a través d'altres drets.

Evolució dels drets humans

Una multitud d'acords, convenis i declaracions internacionals i regionals han reconegut la salut com a dret humà. Avui en dia no hi ha ni un sol Estat que no hagi signat almenys un tractat que reconegui aquest dret.

Pel que fa a la salut, fins a l’aparició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1946, la salut no va passar de ser un concepte negatiu, limitat i purament patològic: "l’absència de malaltia", a un concepte positiu, il·limitat i alhora multidimensional: "un estat de complet benestar físic, psíquic i social".

Dos anys després, el 1948, l'Assemblea General de Nacions Unides va adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans com a marc de referència per a l’establiment de les polítiques de tots els Estats de la terra, independentment del seu estatus econòmic, cultural, polític, geogràfic o de qualsevol altra índole.

No obstant això, quan els Estats van estar llestos per donar a la Declaració un caràcter vinculant, la guerra freda ja havia relegat els drets humans a un segon pla i els havia separat en dues categories: drets civils i polítics d’una banda, i drets socials i econòmics, de l’altra. Segons la visió de cadascun dels blocs enfrontats uns drets adquirien major prioritat davant els altres, i per això finalment el 1966 es crearen dos tractats diferents: el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP). Ambdós tractats són vinculants per als Estats que els ratifiquen.

El PIDESC conté l’article més complet sobre el dret a la salut de tota la legislació internacional relativa als drets humans. Al paràgraf 1 del seu article 12 els Estats "reconeixen el dret de tota persona al nivell més alt possible de salut física i mental", mentre que al paràgraf 2 d’aquest mateix article s’enumeren algunes mesures (La reducció de la mortalitat infantil i el sa desenvolupament dels infants; la millora en tots els seus aspectes de la higiene del treball i del medi ambient; la prevenció i el tractament de les malalties epidèmiques, endèmiques, professionals i d’altra índole, i la lluita contra elles; la creació de condicions que assegurin a tothom assistència mèdica i serveis mèdics en cas de malaltia) per assolir l’efectivitat d’aquest dret.

El Comitè encarregat de vetllar pel compliment del PIDESC, reunit el maig de 2000, va adoptar l'Observació General 14,que posa de manifest l’estreta relació existent entre el dret a la salut i altres drets fonamentals, així com els principals drets dels individus i les obligacions dels Estats que ho ratifiquen.

Criteris per avaluar el dret a la salut
La disponibilitat, l'accessibilitat, l'acceptabilitat i la qualitat són elements interrelacionats i essencials del dret a la salut, i seran els criteris útils per avaluar el respecte del dret a la salut en un context determinat segons el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

Obligacions nacionals dels estats
Pel que fa a les obligacions nacionals dels estats, el Comitè estableix  5 obligacions: 2 obligacions generals i 3 obligacions específiques.

Obligacions generals: fan referència a garantir que el dret a la salut serà gaudit sense discriminacions i a prendre mesures que contribueixin al que s’anomena realització progressiva del dret a la salut (veure següent apartat).

Obligacions específiques: respectar, protegir i complir el dret a la salut. Obliguen a que els Estats no violin el dret a la salut, que evitin que tercers interfereixin en la garantia d’aquest dret i que adoptin les polítiques i lleis necessàries per l’exercici del dret a la salut.

Per tal d'integrar els drets humans en les qüestions de salut, cal:

• Utilitzar els drets humans com a marc per al desenvolupament sanitari.
• Avaluar les conseqüències que té qualsevol política, programa o legislació sanitària per als drets humans i adoptar mesures en conseqüència.
• Tenir en compte els drets humans en la concepció, l’aplicació, la supervisió i l’avaluació de tots els tipus de polítiques i programes (polítics, econòmics i socials, entre d’altres) que tinguin relació amb la salut.

Aquestes tres tasques sintetitzen el que entenem per enfocament de la salut basat en els drets humans. Fins l’octubre de 2005, 151 països havien ratificat el PIDESC, acceptant l’obligació de complir amb els drets econòmics, socials i culturals dels seus pobles i, entre ells, amb el dret a la salut.

Si els criteris de disponibilitat, accessibilitat, acceptabilitat i qualitat són, sovint, violats o passats per alt en els Estats mitjanament capacitats, què es pot exigir a aquells Estats econòmicament febles que han signat el pacte? /Font

Figura 1. Tractats internacionals vinculats a la salut i els drets humans