Contra les crítiques descontextualitzades a les ONGD

Sílvia Galià es pregunta si estem assistint a una estratègia per justificar la forta retallada en cooperació i apel·lar a la seva privatització. El diari Ara ha tornat a publicar un article de Sánchez Pinyol que ha obert aquestes sospites. Les seves afirmacions han provocat la resposta del sector. 

Porto més de 10 anys treballant en aquest sector, concretament com a comunicadora a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament -FCONGD, i trobo del tot injustes aquestes crítiques despietades i absolutament descontextualitzades sobre la feina que fan les ONG, fins i tot ja em comença a semblar que respon a una estratègia orquestrada per justificar la brutal retallada i la privatització que s’ensuma de la cooperació (i de la sanitat, l’educació...). 

Això de l’estratègia, fins ara pensava que no podia ser, que no érem un sector prou important i emprenyador com per ser mereixedors/es d’aquest desprestigi. Però m’equivocava. I veig que el sector més crític de la cooperació –que també “mama” d’ella-, el de l’antropologia social i cultural, ha caigut de 4 grapes i s’ha prestat gustós a alimentar aquesta estratègia. 

Que sapigueu que per a mi heu passat de l’admiració a la decepció més profunda. És tan fàcil descontextualitzar quan la gent no coneix tota la feina que fem! I per què aquest desconeixement? Jo, personalment, ho denuncio des del primer dia. 

Per una banda, he criticat obertament –i en general- les pròpies ONG, que no han sabut explicar aquesta feina i han dedicat massa esforços a “vendre” la marca de la seva pròpia entitat. I aquesta és una crítica que fem des de la mateixa La FCONGD en els nostres cursos de comunicació adreçats al personal de les ONGD federades. Us recomano que llegiu el llibre “Comunicando para la solidaridad y la cooperación” i especialment l’article de la meva amiga i companya montsanto (Montse Santolino) “Recuperando la esencia: las ONGD como agentes de comunicación para el cambio social”. També els comunicats i manifestos que hem publicat a @La FCONGD i que trobareu penjats a la web www.fcongd.org. 

El mateix moviment 15-M s’està nodrint de contingut treballats i denunciats per les ONG (deute, vulneració dels drets humans per part de les empreses transnacionals, banca ètica, sobirania almentària, comerç just…).

A banda, i amb l’experiència de tots aquests anys treballant amb periodistes de mitjans generalistes, la pedagogia que pots fer és força limitada. I això ho saben molts d’aquests periodistes, que després de “suportar” amb carinyo la meva “xapa” de sempre sobre la qualitat de la informació i sobre les negatives conseqüències d’una informació descontextualitzada en el nostre sector, m’han dit: “Sí, gràcies per la pedagogia però el meu mitjà em demana que busqui un/una cooperant català/ana que vagi fent el bé pel món”. I per molt que li diguis que això no funciona així o no hauria de ser així, que estem donant una visió estereotipada dels països empobrits i contribuint a fomentar la superioritat occidental, bla, bla, bla, no ho aconsegueixes. Llavors et desesperes però igualment l’ajudes a buscar alguna entitat que tingui alguna persona desplaçada en aquell país… 

I sobre els sous, quin mal em fa aquesta generalització. La majoria cobrem una misèria amb horaris que superen, jo diria que tripliquen, la jornada laboral. Hem renunciat a tenir sous proporcionals a la nostra formació i ho hem fet conscientment i per pura implicació. Moltes vegades l’hem de compaginar amb altres feines per arribar a final de mes. Jo mateixa estic portant la comunicació d’un congrés que es farà a l’octubre a Barcelona, faig reflexos i altres teràpies emocionals, i treballo molts caps de setmana en un restaurant fregant plats (encara no tinc prou nivell per pujar a la categoria de preparar les postres, però tot arribarà...).

Em va agradar molt i subscric el que va dir un representant d’una ONG en la darrera assemblea: si realment aconseguim arribar a la ciutadania, i aquesta, tot i conèixer el que veritablement fem, decideix que no és important, desapareixerem. Però deixeu-nos, si us plau, l’oportunitat d’explicar-nos. Sigueu crítics/es però informeu-vos abans de calumniar-nos. Ah! I utilitzeu les xarxes socials perquè ho tenim difícil a través d’uns mitjans que estan servint a la mateixa estratègia desinformadora i de desprestigi que denuncio. Si després d’informar-vos bé seguiu pensant que som uns paràsits, o que parlem encara de “nagritus” o que no tenim res a aportar a aquest món globalitzat, manipulat i injust, ens retirarem, però no abans.