Es preveuen temps difícils per la cooperació i els moviments de solidaritat internacional. Ens afrontem a moments de canvis profunds en les polítiques públiques de cooperació internacional, dels que les retallades pressupostàries són l’aspecte més visible. El govern espanyol va aprovar el passat 4 de març el Pla Anual de Cooperació Internacional (PACI) per a 2011 amb una retallada de més de 1.000 milions d’euros respecte a 2010. La retallada en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2011 és de 27 milions d’euros, amb una reducció del 55% respecte al pressupost de 2010. Aquesta retallada deixa l’AOD catalana a 22 milions d’euros, a nivells inferiors als de l’any 2004.
No obstant això el pas enrere no es dóna només en termes quantitatius, sinó també es comencen a fer passos en direcció contrària a la d’un paradigma per a una cooperació transformadora, que semblava ja generalment acceptat. En aquest procés destaquem un factor que serà clau en el futur: el creixent paper de l’empresa privada en les polítiques públiques de cooperació. Així doncs, les polítiques de cooperació internacional no només disposaran de menys recursos econòmics, sinó que estan sota un procés de transformació en el que el sector privat canalitzarà i/o rebrà una part cada cop major d’aquests escassos recursos, en detriment, entre d’altres, dels recursos gestionats per les ONG o directament per les comunitats al Sud.
A través de l’ajuda lligada, de les conversions de deute per inversions privades o de les polítiques dels bancs multilaterals de desenvolupament com el Banc Mundial, l’empresa privada havia jugat ja un important paper en l’execució de projectes de desenvolupament. Tot i no tractar-se d’una novetat, en els darrers anys hi ha hagut una transformació fonamental: el sector privat ha passat de ser un mer implementador a ser presentat com a promotor del desenvolupament.
Un dels arguments seria que, mentre les polítiques de cooperació desplegades fins ara han centrat la seva mirada en la promoció de serveis socials, no han prestat prou atenció al creixement econòmic. El sector privat es presenta com a l’únic capaç de promoure aquest creixement econòmic i, en conseqüència, com a imprescindible per a la promoció del desenvolupament. Es vincula de forma directa i acrítica creixement econòmic i desenvolupament, tot i que el primer no ha estat mai garantia del segon.
La crisi econòmica ha portat a un important reforçament de diverses iniciatives en aquest sentit. Per una banda, la reducció cada cop més important dels pressupostos públics de cooperació ha portat a algunes administracions a apuntar l’empresa privada com una possible font per pal·liar l’escassetat de recursos. Però a la vegada, en el marc de la crisi, s’apunta també a la necessitat de donar suport als processos d’internacionalització de l’empresa catalana i espanyola per a que aquesta pugui accedir a nous mercats i així suplir la manca de demanda.
És en aquest àmbit on es planteja que, donant un paper més rellevant a l’empresa com a agent de cooperació, no només guanya la cooperació (en recursos i capacitats) sinó també l’empresa (en oportunitats de negoci). Aquest argument està en línia amb el model de capitalisme inclusiu i les teories de la base de la piràmide. Es promou l’expansió de les activitats empresarials cap a un nou nínxol de mercat de 4.000 milions de pobres, oferint-los la possibilitat d’entrar en la societat de consum.
Finalment, s’uneixen a aquests arguments els que mostren les ONG com a poc eficients. Davant la manca d’eficiència, es presenta l’empresa com un agent altament professional, expert en el seu àmbit i, per tant, més eficient.
En aquest marc es fomenten mecanismes com els Partenariats Públic-Privats i s’obren convocatòries de subvencions perquè les empreses realitzin projectes de cooperació empresarials. I és també en aquest marc on hem de situar el nou Fons de Promoció del Desenvolupament (FONPRODE).
FONPRODE: un nou rumb per la cooperació financera.
En el procés de reforma del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD) s’ha creat el FONPRODE, un fons de cooperació financera, que comptabilitza com a AOD i que, a priori, està totalment deslligat d’interessos comercials espanyols. En els Pressupostos de l’Estat de 2011 s’han assignat fins a 945 milions d’euros per a FONPRODE, que suposa un 22% de tota l’AOD prevista al 2011, el que dóna una idea de la importància del nou fons.
Si bé FONPRODE està a priori dedicat “a eradicar la pobresa, reduir les desigualtats i inequitats socials, promoure la igualtat de gènere, la defensa dels drets humans i el desenvolupament humà i sostenible dels països empobrits”, els instruments que es preveuen no semblen els més adequats. Al igual que va ser el FAD en el passat, FONPRODE sembla destinat a ser un gran calaix de sastre, en el que trobem una enorme dispersió de mecanismes, alguns dels quals plategen molts dubtes en quant al seu impacte sobre el desenvolupament.
Entre aquests instruments destaca l’aportació de fons reemborsables per a l’adquisició de “capital o quasi-capital en institucions financeres i vehicles d’inversió”. Aquest mecanisme inclou aportacions, amb recursos de l’AOD, a fons de capital, fons de fons, fons de capital risc, fons de capital llavor i d’altres fons d’inversió.
Aquests fons estan participats per altres actors, inversors privats o altres governs a través de les seves Institucions Financeres de Desenvolupament, o les IFIs, i gestionen inversions en el sector privat amb elevats nivells de rendibilitat. L’objectiu és principalment el retorn de la inversió, i rarament tenen mandat de desenvolupament. En aquest sentit acostumen a invertir en sectors rentables com infraestructures, telecomunicacions, noves tecnologies, biotecnologia o agroindústria. Rarament trobem fons d’inversió en sectors marginals, que potser sí requereixen recursos financers. Molts d’aquests fons tenen seu a jurisdiccions classificades com a Paradisos Fiscals, són sovint opacs i es perd la possibilitat de control.
Els insuficients mecanismes de control i seguiment previstos i, sobretot, la impossibilitat de controlar els fons prestats a través d’intermediaris com les IFIs o els fons d’inversió, deixen oberta la porta a la generació de més deutes il·legítims i a la promoció d’inversions irresponsables.
En definitiva, FOPRODE pot significar un pas més cap a la privatització de la cooperació i ens allunya del paradigma de cooperació transformadora. Agafant el rumb de FONPRODE, tornem a la casella de sortida, en la que el creixement econòmic pren el lloc del desenvolupament humà i sostenible.
Resum de l’ article de Iolanda Fresnillo publicat al Butlletí NotíciesODG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada