Hi ha aliments per a 12.000 milions de persones al món, però 7.000 passen fam. Aquells que conreen la terra no decideixen el preu dels seus fruits i les varietats autòctones desapareixen dels camps. Són les paradoxes d’un sistema que ens han venut com a l’única via possible. Tot i que activistes com Esther Vivas van més enllà i plantegen alternatives com la sobirania alimentària.
Què hi ha al darrere d’allò que mengem?
Nestlé, Danone, Monsanto… en definitiva, les grans multinacionals.
Les polítiques alimentaries venen determinades pels seus interessos econòmics. Durant dècades, aquestes han monopolitzat les llavors, aquelles que antigament intercanviaven els llauradors, i han acabant patentant-les. Ara, doncs, cal pagar per elles. Aquestes multinacionals de l’agroindústria controlen la transformació i la distribució dels aliments en funció dels seus interessos particulars. Però res d’açò seria possible sense el suport actiu dels governs i les institucions internacionals. Aquesta és una qüestió clau del problema.
De fet, segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) en l’últim segle s’ha perdut el 70% de la biodiversitat.
Els criteris mercantils són els que prevalen per damunt del respecte a l’ecosistema i a les necessitats alimentàries. S’ha fomentat la producció d’aquelles varietats agrícoles i ramaderes que responien als interessos del mercat i que generaven majors beneficis. S’han promogut les varietats de fruita i verdura que tenien més bon aspecte per ser comercialitzades o les que millor resistien el transport de llargues distàncies. Un exemple molt clar és el de la llet. El 95% de la llet que es consumeix a l’Estat espanyol prové d’un sol tipus de vaca lletera, es tracta de l’holandesa Frisona Holstein, la raça més productiva. Però aquesta dinàmica té conseqüències en la desaparició de l’agrodiversitat, dels sabers i, també, en la nostra seguretat alimentària. Què passaria si una plaga o una malaltia afectés a algunes d’aquestes poques varietats o races que avui ens donen de menjar?
Encara hi ha remei?
Davant el model agrícola i alimentari actual, que avantposa interessos privats a necessitats col·lectives, es proposa el paradigma alternatiu de la sobirania alimentaria. Avui, el model agroindustrial genera fam, pobresa i desigualtats. L’alternativa passa per recuperar el control sobre la producció, la distribució i el consum dels aliments. Que les comunitats i els pobles tinguem capacitat de decidir sobre allò que mengem. Açò implicaria la democratització del model.
Així mateix, cal donar suport al món rural, defensar una agricultura ecològica i de proximitat. Que la gent jove que vulgui puga dedicar-se al cultiu de la terra, promoure bancs de terra públics i aprofitar els recursos naturals, que no s’especuli amb els mateixos. Cal canviar també els nostres hàbits de consum i sobre tot cal un canvi radical en les polítiques públiques avui supeditades als interessos d’una minoria.
Però a hores d’ara depenem de les exportacions i també d’importar aliments.
Sí. El model actual és kilomètric i ‘petro-dependent’. Els aliments viatgen milers de kilòmetres abans d’arribar al nostre plat. L’agroindústria aposta per produir els aliments allà on el cost de producció és més barat. Ja sigui als països del Sud, explotant la seva mà d’obra o bé aprofitant-se d’unes legislacions mediambientals més laxes, o als països del Nord amb l’ajuda de quantioses subvencions. El cas és que es produeix en un extrem del planeta i s’acaba consumint en l’altre. No s’afavoreix el consum de fruites i verdures locals, de temporada i de producció pagesa, que seria desitjable, sinó que es fa tot el contrari.
L’accés al menjar no hauria d’esser un privilegi sinó un dret per a tothom però el control que exerceixen les multinacionals de l’agroindústria en tota la cadena han convertit als aliments en una mercaderia. Si no tens diners per pagar-ne el seu preu o accés a la terra, a l’aigua o a les llavors no menges.
———————————————————————————————————
Qui és Esther Vivas?
Esther Vivas (Sabadell, 1975) és una activista social que ha participat en diversos moviments alternatius com el moviment altermundialista, antiguerra, agroecològic… i ha assistit a diferents edicions del Fòrum Social Mundial, el Fòrum Social Europeu i el Fòrum Social Català.
