Al continent africà s’hi parlen unes 1.500 llengües repartides en quatre famílies lingüístiques: l'afroasiàtica, la nigerocongolesa, la nilosahariana i la khoisan.
La família afroasiàtica, localitzada al nord del continent, es divideix en cinc grups:
· El semític
· El berber
· L’antic egipci
· El cuixític
· El txàdic
El grup semític inclou, entre d’altres, l’àrab i l’amhàric —llengua oficial d’Etiòpia. El grup berber inclou l’amazic, el tuareg, i el guantxe, parlat antigament a les Illes Canàries. L’antic egipci és l’únic membre conegut del seu grup. Al grup cuixític hi pertanyen llengües com el somali —oficial de Somàlia— o l’oromo. Finalment, el grup txàdic inclou el haussa, que és la llengua amb més parlants de l’Àfrica després de l’àrab.
La família nigerocongolesa és l’agrupació de llengües més gran del món després de l'austronèsica. S’estén del Senegal a Kenya i fins al sud del continent. Es divideix en els grups següents:
· El manding
· El kordofanès
· L’atlanticocongolès.
Aquest grup lingüístic inclou subgrups de llengües com l’atlàntic (ful, wòlof, serer), el kwa (akan, ewe, ioruba, igbo) o el benuecongolès, al qual pertanyen les llengües bantu (suahili, fang, zulu, kikongo, kimbundu, kikuiu, etc.), el parentiu entre les quals va ser un dels primers a ser reconegut.
La família nilosahariana es localitza en diversos nuclis entre la família afroasiàtica i la nigerocongolesa. Hi pertanyen el massai, el xil·luk, el kanuri, el songhai o el nuer, entre d’altres.
Finalment, la família khoisan s’escampa pel sud del continent i aplega llengües com el nama o el kwadi.
A banda de les llengües agrupades en aquestes quatre famílies lingüístiques, al continent africà s’hi parla l’anglès, el francès, el portuguès i l’espanyol com a conseqüència de la colonització. Així, amb la independència de les colònies, molts estats africans van optar per una llengua europea com a llengua oficial: el portuguès ho és a Moçambic, Angola, Guinea Bissau i diverses illes de l’Atlàntic, l’espanyol a la Guinea Equatorial i l’anglès i el francès a diversos estats cadascuna.
Si ens fixem en la dinàmica de les llengües, Àfrica pot ser considerat el continent de la diversitat lingüística, ja que és el lloc on percentualment es donen menys processos de substitució (aproximadament un 20% enfront del 50% global). Un altre tret característic és que, mentre que en altres zones del món les llengües que s’extingeixen són substituïdes per llengües europees, a l’Àfrica són altres llengües africanes (suahili, wòlof, haussa, ful, txixona) les que ocupen l’espai de les subordinades.
S’han escampat arreu del món paraules derivades de les llengües africanes. Així, hi ha paraules com ara vudú, zombi, ximpanzé o safari provinents del bantu. Cola, procedent de l’ewe, ha arribat a moltes llengües a través de la coca-cola, i nyu, d’origen khoisan, és una de les poques paraules que han sortit d’aquesta família.
Com a testimoni d’una llengua ja extingida, l’antic egipci ens ha deixat mots com endívia, goma, oasi o ebenista. A aquestes podríem afegir el gran nombre de paraules provinents de l’àrab i de l’amazic que s’han escampat arreu del món, entre les quals hi ha la paraula cotó (àrab).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada